ADOMDAR, [ADOMPDA, ADONDAR] v. a.
Domar, domesticar.
V. domdar.
"Al savi es mester de adomdar los mals dolors, pobretat, vergonya, preso e exill..." Flors de les Epístoles de Sèneca LXXXV
"... dona li consell que s adompdas un poch, entretant ella assajarie si porie vinclar Ipolit a amor..." Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 439
"San Pau deya: -... Mortifficate;- no diu: -Occidite,- mas: -mortifficate,- en tal manera adondar lo teu cors, que no t gite en lo fanch." Ferrer, Vicent Quaresma 60, XVI
| | |